Malgrat existir un interès cada vegada major, existeixen molt poques publicacions sobre les persones amb TEA que s'hagin centrat en els aspectes específics associats amb el desenvolupament sexual, perquè la informació i l'experiència respecte a les formes d'abordar i intervenir en l'aspecte sexual d'aquestes persones és limitada.

La societat, en general, tendeix a ignorar o, fins i tot a suprimir la sexualitat com a part natural i integrada al desenvolupament de la personalitat de les persones que tenen una discapacitat intel·lectual. I en els casos en els quals aquestes persones resideixen en institucions, la seva vida quotidiana ha estat molt més vigilada i controlada pel personal, la qual cosa pot haver fer-los difícil el tenir l'oportunitat de divertir-se d'una vida privada en la qual la seva sexualitat podia desenvolupar-se en un marc de seguretat emocional. Moltes vegades el resultat ha estat suprimir la sexualitat o ocultar-la.

Actualment encara es mantenen diversos mites que incideixen en bloquejar la sexualitat de les persones amb discapacitat. La societat tendeix a pensar que:

• no tenen necessitat sexual
• tenen una necessitat sexual reduïda
• tenen una irrefrenada necessitat sexual
• o una sexualitat perillosa

A més, els pares, en general, tenen baixa tolerància a les pràctiques sexuals dels seus fills per la lògica por

Tanmateix, està demostrat que els ambients on es tolera l'activitat sexual proporcionen més possibilitats de desenvolupament personal, menys frustracions, agressivitat i conductes inadequades, i que les institucions tancades d'un sol sexe afavoreixen un clima de deteriorament.

La sexualitat és:

• un element important i inherent al desenvolupament natural de tot ser viu
• un conjunt de condicions i modificacions anatòmiques, fisiològiques, psicològiques, i socials que condicionaran i determinaran en certa mesura el comportament de cada un de nosaltres.
  Hem de parlar de canvis en quant a creixement del borrissol, desenvolupament dels genitals, augment de la musculació, desenvolupament dels pits, els primers cicles menstruals; així com altres de menys visibles com a: inestabilitat emocional, augment hormonal, inquietud, ansietat...
• es desenvolupa mitjançant la interacció i comunicació social, mitjançant el contacte físic, la representació i l'assimilació de les regles i normes socials
• una experiència emocional d'un mateix i dels altres
• capacitat d'imaginar i fantasiejar
• desig, excitació i orgasme
• en significa més que procrear
• a través d'ella s'expressa tot un món de valors afectius, emotius i interpersonals
• és més que genitalisme
• un procés d'inter i autoconeixement
• un dret reconegut i innegable a tota persona

És de vital importància la influència de l'entorn, la cultura social, familiar i propera (amics, escola...), que codifica i predetermina a priori el comportament sexual a desenvolupar.

La dificultat principal de les persones amb TEA (en relació amb la sexualitat) és la seva falta de capacitat per iniciar, mantenir i entendre les relacions socials amb altres persones.

Qualsevol que sigui el seu nivell cognitiu i la seva capacitat per al llenguatge, i malgrat el seu interès en tenir contactes amb altres persones, les persones amb TEA sofreixen d'un trastorn bàsic respecte a la seva capacitat per interactuar socialment. I encara que puguin anar desenvolupant-se en altres àrees (la conducta ritualitzada i esterotipada disminueix, desapareixen els problemes d'insomni i d'alimentació, la hiperactivitat es redueix notablement, continuen desenvolupant-se habilitats pràctiques i d'autoajuda...), el desavantatge comunicatiu-social, la manifesta dificultat mentalista (percebre l'estat emocional d'altres persones i incapacitat de sentir empatia per elles) roman com un problema general.

A més tenen dificultats per comprendre i expressar els seus propis sentiments, les seves necessitats i els seus desigs de manera que els altres puguin entendre'ls o acceptar-los. Fins i tot amb un nivell de funcionalitat alt i sent capaç de cuidar-se de si mateix en el context de la vida quotidiana, les persones amb autisme produiran una impressió ingènua i immadura, amb la qual cosa els serà difícil fer amics, tenir una parella...

Un altre problema bàsic és la seva inadequada o total manca de capacitat simbòlica. La capacitat d'imaginar quins poden ser els resultats de les nostres accions i de retenir experiències i conseqüències prèvies, que poden ajudar a imaginar el que succeirà en l'actualitat o que en el futur, sol estar fora de l'abast de les persones amb autisme o trastorns relacionats. El resultat és, sovint, un comportament impulsiu o una forma rígida i previsible (fins i tot ritualitzada) d'organitzar les seves accions.

Com a conseqüència de les dificultats per expressar la seva sexualitat, les persones amb TEA poden tenir els següents comportaments:

• La falta de comprensió de les normes i regles socials poden portar un adolescent a despullar-se en públic i, potser, a començar a masturbar-se
• La falta de capacitat per sentir empatia pot portar-los a intentar tocar, besar o apropar-se a un desconegut
• Malgrat que als joves els falten els mitjans per mantenir una relació amorosa, el desig de tenir un nuvi o una núvia pot convertir-se en una obsessió

A més, en enquestes realitzades a persones amb TEA d'alt funcionament a qui se'ls pregunta sobre la seva experiència, coneixement i desigs relacionats amb la seva sexualitat, van manifestar tenir una gran frustració sexual com a resultat de les discrepàncies entre el seu interès per l'activitat sexual i la seva falta d'experiència sexual.

Altres estudis mostren que el grau d'experiència sexual en persones amb discapacitat intel·lectual és generalment més gran que en persones autistes o amb trastorns relacionats.

En conclusió, la conducta sexual de les persones amb TEA no és desviada ni està alterada, és més aviat l'expressió d'una immaduresa social i emocional. De fet, les persones autistes desenvolupen una conducta sexual inapropiada a causa de la seva incapacitat per entendre les normes i regles socials i per la seva incapacitat per comunicar-se i establir relacions recíproques. Alhora, la seva incapacitat per imaginar dóna lloc a desenvolupar una conducta ritualitzada i esterotipada.

• Grup de baix nivell de funcionalitat
• Grup de funcionalitat mitjana
• Grup d'alta funcionalitat

En aquest grup la capacitat per al llenguatge parlat és nul·la o limitada i l'edat mental oscil·la entre els 1,5 i els 4 anys; solen donar-se les següents tendències:

• La masturbació és la forma més comuna de conducta sexual
• Es masturben sovint en públic sense sentir-se cohibits per la reacció dels altres
• Utilitzen freqüentment certs objectes i altres estímuls per excitar-se mentre es masturben i quan intenten assolir l'orgasme.
• Alguns utilitzen altra gent per estimular-se sexualment, en particular certes parts del cos (cabell, peus etc.) Freqüentment no distingeixen entre sexes, ni fan atenció a la relació que tenen amb la persona (pares, desconeguts, etc.)

En molts aspectes la conducta sexual d'aquest grup es pot comparar a la d'un nen "normal" de 3 a 4 anys. Els nens "normals" poden mostrar conductes sexuals tals com estimular els seus genitals en públic, no fer distinció entre sexes durant els seus jocs sexuals i usar els altres com objectes sexuals.

En aquest grup el nivell de funcionalitat i la capacitat per al llenguatge parlat són relativament bons, sent l'edat mental entre 4,1 i 5,4 anys; la sexualitat se sol expressar de la següent manera:

• Menor freqüència en la masturbació.
• Si bé alguns es masturben en públic, la majoria no ho fa.
• L'ús de certs objectes i altres estímuls per a l'excitació sexual és menor.
• Comparativament, un alt percentatge dirigeix la seva conducta sexual cap a altres persones, però són generalment més selectius i escullen determinades persones del sexe oposat.

La conducta sexual d'aquest grup de funcionalitat moderada es pot comparar amb la dels nens "normals" de 4 o 5 anys. Entre aquests nens tocar-se els genitals és comú, es representen papers sexuals més elaborats, incloent jugar a metges i a papàs i mamàs.

Aquest grup (on la capacitat per al llenguatge parlat és entre
mitjana i alta i una edat mental a partir de 5,4 anys) desplega les següents tendències:

• Amaguen la seva conducta sexual, masturbant-se en privat
  més que en públic.
• La seva conducta sexual cap a d'altres és limitada a una altra persona en particular, sovint un membre del sexe oposat.
• Solen tenir el desig de trobar un nuvi o núvia.
• És habitual que vagin perdent gradualment interès en masturbar-se.

La similitud més destacable quan comparem els joves amb autisme amb funcionalitat alta amb, per exemple, adolescents "normals", és el seu desig d'establir relacions íntimes sobretot amb persones del sexe oposat. Tanmateix, no solen ser capaços d'establir i mantenir una relació íntima i sexual.

Totes les persones, incloses les que en tenen alguna discapacitat intel·lectual, tenen el dret i la possibilitat de:

• ser protagonistes de la seva pròpia existència
• relacionar-se i desenvolupar la seva afectivitat
• portar una vida sexual d'acord amb seus desigs i necessitats
• i madurar amb la seva edat

Les persones amb autisme han de poder rebre orientació i suport per solucionar les seves dificultats sexuals.

L'aprenentatge d'una conducta social adequada respecte al sexe ha de realitzar-se d'acord amb les normes i regles socials.

Si el jove no mostra signes de conducta sexual, l'entorn no ha d'estimular el seu instint sexual de manera deliberada.

S'ha de contemplar la sexualitat dins d'un context global, de manera que la instrucció i pràctica sexual no consisteixin únicament a ajudar la persona a aprendre a masturbar-se i assolir l'orgasme. És igualment important reforçar la consciència del seu propi cos i ajudar-lo a comprendre els canvis físics i emocionals relacionats amb l'impuls sexual.

La decisió sobre si s'ha de fer o no instrucció i entrenament sexual de persones amb greu discapacitat intel·lectual que viuen en residències o institucions, no és fàcil. S'hauria de decidir sobre les característiques i necessitats de cada usuari en particular i després d'haver arribat a un acord entre la família, els assistents, el psicòleg i la direcció de la institució.

Si es valora convenient iniciar una instrucció i/o entrenament sexual d'un usuari, aquests s'han de realitzar en condicions adequades, físicament segures i respectant els següents aspectes:

• Mai no es donarà instrucció o entrenament sexual a una persona que ho rebutgi.
• Mai no estaran justificats, com a part de la instrucció o l'entrenament sexual, el coit, el sexe oral o el sexe anal entre un usuari i un membre del centre.
• Mai no s'iniciarà l'entrenament sexual (per exemple, ensenyar a masturbar-se en un lloc apropiat i en condicions de seguretat) amb nois/as menors de 15 anys, encara que sí que hi pugui haver instrucció verbal.

Respecte a les opinions que existeixen quant a la procreació i el control de la natalitat de les persones amb discapacitat intel·lectual, hi ha dues actituds que considerem clarament irresponsables i que són, per una part, no posar cap tipus d'obstacles a la procreació i admetre tots els embarassos que es produeixin, i per una altra, separar les persones amb discapacitat intel·lectual per sexes, és a dir, privar-los de les relacions heterosexuals.

La decisió més sensata és que tercers, pares o tutors, en funció del grau de discapacitat dels seus fills/as, assumeixin la responsabilitat de l'anticoncepció dels seus fills, reversible o irreversible, segons criteris ideològics o d'eficàcia.

En els casos en els quals els pares o tutors considerin que l'esterilització és la millor opció per a la persona amb discapacitat, ha de seguir-se un protocol d'actuació i complir-se uns requisits establerts per llei; en última estada, és un jutge el que decideix aprovar la sol·licitud o no.

Respecte als vostres fills/as amb TEA, us heu preguntat alguna vegada...?

• Quins aspectes sobre la seva sexualitat us preocupen més?
• L'educació sexual dels fills a casa:
  • a partir de quin moment se'ls ha de donar una educació sexual (quan mostren interès, quan pregunten, quan comencen a expressar conductes sexuals...)?
  • quins membres de la família han d'encarregar-se d'aquesta educació?, ha de ser algú del mateix sexe que l'afectat?
  • quin tipus d'educació se'ls ha de donar?
  • quins recursos poden utilitzar-se: llibres, vídeos...?
• Cal permetre'ls les manifestacions de la sexualitat o no?
• Quan les nenes s'hagin de sotmetre a revisions ginecològiques com se les podria preparar?