Quan els pares van començar a crear associacions per als seus fills amb autisme o trastorns relacionats, l'objectiu era crear un centre que atengués els problemes essencials dels seus fills; el prioritari era suplir les mancances de serveis, i, en aquells moments, no es buscava el que avui entenem per "normalització" o "integració".

Però, afortunadament, aquesta situació ha anat canviant. L'interès ha derivat de la quantitat de serveis necessaris, a la qualitat dels mateixos, i a considerar fonamentals altres circumstàncies que afecten la persona com els aspectes ètics, la defensa dels drets, l'autonomia personal o el lleure. Es va començar amb campaments d'estiu, clubs... que van aconseguir que moltes persones amb discapacitat adultes comencessin a sortir de casa per primera vegada.

Des de fa temps, la majoria d'associacions han incorporat entre les seves activitats les de lleure, i comprenen el seu valor, no sol com a part integrant i enriquidora de les persones amb TEA i amb discapacitat intel·lectual i com a eina per millorar la seva qualitat de vida, sinó també i principalment, com a vehicle socialitzador i per a la integració.

El "Lleure" i el "Temps Lliure" són aquelles situacions en les quals no hi ha una obligació de realitzar una determinada tasca, sigui aquesta de la naturalesa que sigui (educació, treball, familiar...).

El lleure té en la nostra societat cada vegada més un caràcter de necessitat-obligació que de vegades és conseqüència, per exemple, de l'atur, d'una jornada reduïda o de la prolongació de la jubilació.

Moltes persones tenen algun hobby que practiquen amb major o menor grau d'assiduïtat i de perfecció (hi ha qui ho fa millor i qui ho fa pitjor); tanmateix, entreté i enriqueix qui ho practica.

En el cas de les persones amb TEA, sol exigir-se un grau de perfecció que, normalment, no s'exigeix entre els altres. De vegades, amb l'argument del que "és tirar els diners perquè no sap", es priva una persona de fer una cosa que li agrada i amb què es diverteix. Les persones amb TEA tenen dret a ser imperfectes en els seus hobbies, igual que totes les altres persones.

Per a les persones amb TEA en moltes ocasions cal plantejar externament el lleure i el temps lliure perquè hi ha molts espais de temps sense ocupació de cap tipus, i molts altres en les quals el temps lliure es consumeix passivament, sense estímuls ni possibilitats de viure'l de manera satisfactòria perquè no disposen dels recursos personals per a això. Caldrà procurar solucions i respostes per a aquelles persones que no saben organitzar el seu temps lliure, les seves apetències, el que més el convé, el que pot ajudar-les a créixer i millorar.

Entre els pares i professionals, existeix sovint una benintencionada tendència a dirigir de manera tan intensa les activitats de temps lliure, que aquestes es converteixen en una obligació en comptes d'en un gaudi.

Parlar de lleure i temps lliure enfocat a les persones amb autisme, suposa tenir en compte aspectes tan variats i alhora tan necessaris com: qualitat de vida, contexts organitzats, suports, costos, subvencions, drets, recursos comunitaris, integració, creació de serveis, activitats...

(FEAPS)

Les barreres socials són potser les més difícils d'eliminar. Encara es donen casos en els quals no s'admeten a persones amb TEA o discapacitat intel·lectual en alguns locals de lleure per por dels responsables a perdre clientela.

A causa d'això, a més de l'efecte que puguin exercir les campanyes mentalizadoras, és imprescindible iniciar les aproximacions a llocs de lleure sent acurats i participant a poc a poc; probablement, així evitarem el rebuig.

Perquè la integració sigui factible és necessària la creació d'un Centre de Lleure Específic ja que les dificultats de les persones amb TEA per accedir a la integració espontània són, en la majoria dels casos, insuperables.

Des del propi Centre cal promoure l'interès en el subjecte cap a la participació en les activitats que es potencien des del Centre, incidint en l'increment de la seva motivació entorn d'aquestes activitats.

Les persones significatives han d'actuar com a ponts per generalitzar les relacions ja creades cap a altres persones.

És necessari fomentar la participació en la vida social utilitzant adequadament els recursos comunitaris i sempre des d'un punt de vista normalitzador, és a dir, com l'utilitzaria qualsevol ciutadà o grup de ciutadans i evitant que grups massius de persones amb discapacitat utilitzin alhora el mateix recurs. Usar els recursos comunitaris significa participar en activitats dins de grups ja establerts (grups d'excursionistes...), assistir a clubs esportius, utilitzar espais destinats per al lleure (bars, pistes de bitlles, teatres...), participar en grups de treball o tallers de diversa temàtica (fer maquetes, música, ceràmica...), rebre classes monogràfiques (art, fotografía...)...

És fonamental una coordinació habitual i fluida entre el Centre de Lleure Específic i el personal tècnic dels diferents centres de la comunitat, per buscar solucions conjuntes davant de possibles comportaments problemàtics que puguin presentar alguna de les persones amb TEA i perquè les activitats comunitàries en què participin siguin el més reeixides possibles.

A l'hora de formar el grup hauran de tenir-se molt en compte factors com el grau d'autonomia, l'edat, les aliances d'afinitat, l'afectivitat... i l'homogeneïtat-heterogeneïtat dels usuaris. És important delimitar les possibilitats dels subjectes d'executar les conductes requerides per a l'activitat programada. Per exemple, si volem acudir a un acte públic cal valorar si la persona és capaç d'estar asseguda un mínim de temps, estar en silenci... Una vegada realitzada l'avaluació conductual i classificats els subjectes segons grups mínimament homogenis en edat, habilitats per desenvolupar una funció en l'activitat, o interessos similars entorn d'aquesta activitat, tenim gran feina del treball realitzada per començar a planificar activitats.

Conèixer els gusts, les aficions, els interessos particulars i els desigs de cada un dels usuaris, és imprescindible per poder seleccionar activitats concordes i en les quals puguin participar a nivell individual i no sempre a nivell col·lectiu. Així, les activitats programades pel Centre de Lleure podran respondre més adequadament a les necessitats i demandes dels usuaris, i s'evitarà programar activitats de lleure per a adults amb caràcter infantil o allunyades dels seus interessos tenint en compte que ha de ser un temps de gaudi i no una obligació.

S'ha d'intentar que en cada una de les activitats programades per a grups, cada persona tingui una cosa per ensenyar (fer de model) i una cosa per aprendre. És molt enriquidor establir funcions diferents depenent del nivell d'autonomia dels subjectes: que uns s'encarreguin de que quedin col·locades les cadires i tot nets després de berenar en un bar, que una persona acompanyi a un company al bany en comptes que ho faci un monitor...

Els Centres de Lleure s'han de dotar d'una estructura mínima de recursos humans i materials. Un dels pilars més importants per a la consolidació i bon funcionament del Centre de Lleure és el personal voluntari.

Aquest personal voluntari ha de tenir o rebre una formació adequada a les característiques específiques de les persones amb les quals treballarà i ha de comprometre's a complir amb les responsabilitats establertes (ser voluntari no significa ser suplent, aficionat o mancat d'obligacions). S'hauria de promoure al monitor una funció més dinamitzadora, i cada vegada menys directiva, per fomentar la participació i motivació dels usuaris.

La figura del dinamitzador en l'associació s'està consolidant a poc a poc en les associacions per a persones amb discapacitat.
Els seus objectius, a grans trets, són dos:

• Introduir a la persones amb TEA en una gamma d'activitats de lleure
• Actuar com un model del qual aprendre conductes i habilitats apropiades per als llocs de lleure

Les funcions del dinamitzador són:

• Localitzar diferents recursos comunitaris i activitats de lleure que puguin resultar d'interès
• Possibilitar que aquests recursos comunitaris i activitats de lleure siguin realment utilitzats per les persones amb TEA, per a les quals haurà d'eliminar els obstacles i establirà els suports necessaris perquè l'usuari pugui participar en determinada activitat
• Facilitar el desenvolupament de la persona en els recursos comunitaris d'una manera socialment correcta
• Recolzar el manteniment de la persona en un recurs comunitari i localitzar mitjancers per evitar la necessitat de la presència directa de l'agent dinamitzador

Problemes derivats de la pròpia organització de cada centre:

• Falta de temps
• Falta de personal que es dediqui específicament al tema del lleure, a la programació, avaluació i formació de monitors
• Absència de pressupost degut a la baixa quantia de les subvencions concedides a aquesta finalitat. Possibilitar-ho com a activitat concertada amb l'Administració

Problemes provocats per la deficient professionalització del lleure:

• Deficient formació dels monitors
• Realització de programacions molt generals i poc reals

Problemes derivats de les característiques dels usuaris que acudeixen al centre:

• Usuaris amb característiques molt heterogènies en qui resulta difícil programar activitats conjuntes
• Usuaris amb problemes conductuals greus que dificulten la marxa del grup

Quan se sol·liciten subvencions per a programes de lleure a l'administració pública per a les persones amb discapacitat encara alguns polítics no surten de la seva admiració, i es pregunten com havent-hi tantes necessitats, pretenem invertir tant en el lleure.

A més, els diners que l'Administració Central dedica a subvencionar alguns dels programes d'assistència social, entre ells el lleure de les persones amb discapacitat, no surt dels pressuposts generals sinó d'una recaptació aleatòria i residual com és el 0,50% de la recaptació de l'impost de l'IRPF, la destinació del qual és opcional entre l'Església i els serveis socials, o de convocatòries específiques de programes per a persones amb discapacitat.

Quan no, les organitzacions el gestionen amb entitats privades i caràcter social: caixes d'estalvis, fundacions.

El lleure és un dret a participar dels béns de la pròpia cultura i la societat, per la qual cosa és necessari legislar el temps lliure de les persones amb autisme i les seves famílies per poder protegir, donar estabilitat i permanència en el temps al lleure.

És lògic suposar que la família és la que té més desigs d'integrar un dels seus propis membres a la societat en general, i en activitats de lleure en particular. Tanmateix, en ocasions, la família reacciona sobreprotegint en excés la persona amb TEA, per por que li passi alguna cosa, que es riguin d'ella, per desconèixer a què s'enfrontarà...

Aquestes actituds sobreprotectores poden observar-se quan la família aconsella en uns casos i prohibeix en d'altres la realització de determinades activitats. A més, el cercle immediat de persones que envolten la persona amb discapacitat té en compte més les seves mancances que les seves aptituds, el que provoca que es facin més patents els riscs potencials a què es pot enfrontar que els recursos de que es disposa per fer-los front.

Aquesta reacció, encara que probablement és difícil d'evitar, és tremendament nociva per a les possibilitats de desenvolupament de la persona. Crea inseguretat en les relacions personals i afectives i handicaps en la seva autonomia i independència.

Des de la perspectiva de les dimensions de qualitat, Shalock (Morueco 2003):

• Lleure i benestar emocional.
• Que puguin estar contents, gaudir, passar-lo bé. L'activitat com recompensa per si mateixa. Atenent a les seves habilitats i preferències. Els ambients han de ser predictibles, que fomentin l'ordre i propiciïn la seguretat.
• Lleure i relacions interpersonals
  Establiment de relacions, coneixements d'altres persones, en contexts normalitzats.
• Lleure i benestar material
  Llocs agradables, nets i segurs, predictibles i comunicatius en què es pugui participar.
• Lleure i desenvolupament personal
  Desenvolupament i posada en pràctica de les habilitats funcionals, donar sentit a les activitats a realitzar, proposant i planificant el futur més proper.
• Lleure i benestar físic
  Que proporcioni salut, promovent estils de vida que vetllin per una alimentació saludable, la pràctica de l'esport, evitar el sedentarisme, estar àgils, macos, reduir l'estrès, que ajudi a eliminar conductes inadequades.
• Lleure i autodeterminació
  Afavorir l'autonomia, el poder escollir, autorregular-se.
• Lleure i inclusió social
  Participar en els serveis de la comunitat, acceptació mútua dels diferents estils.
• Lleure i drets
  Assegurar la privacitat, la intimitat, l'ús dels diners, l'autodefensa, la responsabilitat civil.