El tractament per als nens i nenes amb autisme suposa acostumar a crear-nos en la nostra vida quotidiana a una estructura de treball organitzada que mantindrem en totes aquelles situacions en que el nostre fill/a està aprenent, i mantenint, els objectius que ens hem marcat.

Si aquesta estructura compta amb els següents elements... és molt difícil que el procés d'ensenyament-aprenentatge no ens surti de meravella!

• Suports
• Ús de Sistemes Alternatius de Comunicació, SAC
• Materials analògics
• Sistemes motivacionals

(Morueco 2001).

Són tots aquells recursos, persones, materials, serveis, que ajuden a millorar la qualitat de vida d'una persona i potencien el seu desenvolupament.

Tots necessitem suports alguna vegada en la nostra vida, en intensitat major o menor.

Aquesta intensitat pot anar de major (generalitzat, de forma constant en totes les ocasions) a menor (intermitent, només una miqueta, per exemple, per començar una tasca), passant per limitat (de forma puntual) a extens (en la majoria de les ocasions). (AARM, 1992).

Quan jo aprenc a conduir necessito un professor d'autoescola, serà el meu suport fins que pugui conduir jo sola, sense companyia.

Quan els nostres nens aprenen a ser al pati amb altres nens, necessiten un tutor (professor, un altre alumne) que els acompanyi per si tinguessin problemes difícils de resoldre. Aquest seria el seu suport fora de les hores de classe.

L'Ús de Sistemes Alternatius de Comunicació és una cosa habitual i que s'usa de forma absolutament normal en les comunitats on hi ha persones amb autisme.

La comunicació total, bimodal, llenguatge mímic, PECS, fan possible que la comunicació en els nostres nens sigui un fet.

Aquests temes es tracten en profunditat en l'apartat Principis bàsics de comunicació

L'ús de materials analògics supleix les dificultats en processar tota aquella informació amb un alt grau d'abstracció i ajuda a anticipar el que ocorrerà, i, molt especialment, dóna un suport en imatges al seu pensament. Aquests temes es tracten en detall en l'apartat "TEACCH".

La comunicació i el pensament, per una altra via, la visual, fa possible que els nostres nens entenguin el context en què participen.

Els nostres nens/as necessiten que tot allò nou que ha d'aprendre, i per a la qual cosa té una dificultat implícita que els impedeix aprendre'l per si sols, copiant als altres, mirant, preguntant, com fem els altres en el curs del nostre desenvolupament, necessiten grans dosis de motivació i imaginació per fer interessant i desitjable tot allò, que al principi, manca de significat per a ells.

L'apartat de "Motivació" es tracten aquests aspectes.

Rivière, ens recordava almenys aquests nou principis, que a continuació exposarem, com a molt importants a l'hora de treballar amb els nostres nens i ensenyar-los a aprendre.

És a dir, quan aprenen qualque cosa nova no es pot fallar, no s'ha de provar "de veure si".

Ho ha de fer bé des del principi, perquè així... els podrem premiar, i per tant, aprendran!

És a dir, que ensenyem tot allò que ajudi a aprendre, a millorar. S'ha de revisar, demanar consell amb tot allò que considerem que els nostres nens aprenen, dels nostres ensenyaments, per evitar que siguin repeticions d'esquemes, d'actituds, de normes, que no els ajudin a avançar.

Les coses que els ensenyem perquè les aprenguin, han de tenir sentit, un "perquè". Que siguin estris, que puguin aplicar el seu aprenentatge en la vida quotidiana.

No és aconsellable centrar-se en el que no fan, en el que no pot, en el que els surt malament.

Es cal centrar-se en el que poden fer si se'ls ajuda, en el que quan ho fan o miren està entretingut i els agrada, en el que pot ajudar-los a pujar un petit esglaó en el seu desenvolupament.

Quan els nostres nens aprenen allò que minuciosament i amb tot el nostre afecte els hem ensenyat, cal procurar que aquest aprenentatge ocorri també en altres contexts.

Per exemple, poden aprendre a menjar en el "cole", usant els coberts, menjant "de tot".

Si aprenen en aquest context, hauran de generalitzar-lo a la llar, a quan anem a casa de l'àvia, en un restaurant...

Sempre, fem el que fem (menjar, muntar en bici, mirar un vaixell..), sempre hem d'aprofitar les oportunitats comunicatives que cada una de les situacions d'aprenentatge ens brinden.

És aconsellable aprendre a l'escola, com la resta dels nens, amb els ajuts i suports que siguin necessaris; a la llar; als passeigs pel nostre barri... fugim de l'artificiós, dels contexts impol·luts exempts d'estímuls naturals. A més... després cal generalitzar!

Ja ho hem comentat: treballem de forma organitzada, intentant preveure el que ocorrerà, ensenyant a anticipar, dotant de sistemes de comunicació que propiciïn la comprensió i participació dels nostres nens en el seu entorn; ajudem tots, i ho fem de forma agradable i motivante.

O el que és el mateix, èmfasi a les figures naturals: vosaltres, els germans, els avis, els amics que vénen a casa...

Sou persones essencials perquè els nostres nens aprenguin...!