Parlar de funció executiva és parlar d'una part molt important del nostre cervell. Els lòbuls frontals.
Ha de veure en tot el relacionat amb el control de la cognició; amb la regulació de la conducta, i del pensament.

Veiem una definició teòrica actual:
"...es el constructo cognitiu usat per descriure conductes dirigides cap a una meta, orientades cap al futur, que es consideren intervingudes pels lòbuls frontals. Inclouen la planificació, inhibició de respostes prepotents, flexibilitat, recerca organitzada i memòria de treball. Totes les conductes de funció executiva comparteixen la necessitat de deslligar-se de l'entorn immediat o context extern per guiar l'acció a través de models mentals o representacions internes".
(Ozonnoff, Strayer, Mc Mahon y Filloux, 1994, p.1015. Tomado de Simarro, L.)

• Planificació
  Organitzar un pla amb seqüències d'acció, tenir o seguir un argument, recordar altres moments.
• Flexibilitat
  Canviar la manera d'actuar, en funció de com canviï la situació.
• Memòria de treball
  Saber els passos a seguir mentre ocorre alguna cosa, durant l'acció.
• Inhibició
  Saber interrompre una resposta que abans es podia fer de forma automàtica.

A què tot el que acabem d'enumerar els resulta difícil i costós als nostres nens amb TEA?
Doncs això és el que hem d'ensenyar-los a aprendre. Com? Amb la nostra ajuda! Aquí van algunes propostes:

• Objectius molt seqüencitas.
• Anar del fàcil al difícil, sempre... poc a poc!
• Ajuda per la nostra part, farem de monitoritzador durant el temps que faci falta!
• Tasques curtes, amb èxit immediat, reforçades tot seguit.