Per poder comprendre els nostres estimats nens amb TEA dins del complex món de les emocions, hem de recordar alguns aspectes bàsics d'aquest component fonamental en el desenvolupament de les funcions psicològiques superiors.

• L'emoció és comunicació.
• Permet avisar els altres sobre les nostres pròpies intencions.
• Les expressions ens donen "pistes" del que li ocorre a algú, del que pot passar.
• Cada emoció implica una experiència subjectiva i personal, que a més va acompanyada, de canvis fisiològics (sudoració, palpitació...), i conductes externes concretes: expressions facials, maneres de comunicar-se, moviments del cos...
• Com dotar de presència a les emocions? Perquè les emocions, com els pensaments, no es veuen!
• Els moviments sí els veiem.
• Haurem de començar a fer atenció als signes externs, propis i dels altres, per poder aprendre a veure el que no es veu!

Una bona manera de començar, és creant enunciats sobre cada un dels elements esmentats, a mode d'exemple.

De vegades no és tan fàcil com sembla, ja que costa diferenciar el que penses, del que sents, i no t'adones tantes vegades de que et mous!

Enunciats sobre pensaments:

• "Em compraré un gelat".
• "Aquesta nit començaré una novel·la nova".
• " Fa fred! ".
• "Tinc son".
• "Vull anar a veure el meu germà petit".
• "Em fa mal el cap".

Enunciats sobre sentiments:

• Estic trist.
• Estic alegre.
• Com m'agrada aquest cotxe!
• Estic preocupat.
• Estic cansat.
• Estic espantat.
• Quina sorpresa!

Enunciats sobre moviments:

• Obrir la boca.
• Creuar els peus.
• Tancar els ulls.
• Posar-me un dit als llavis.
• Córrer.
• Ballar.

Una vegada identificats els components emocionals, caldrà ajudar a comprendre què és "això que em passa per dins" i "què faig amb això".

Parlem de consciència emocional, i d'habilitats soci-emocionals, avançant sempre cap al tan difícil camí de la regulació emocional.

Com sé el que sento? Ens preguntem... què em passa?

Després posem un nom a això que sentim.

Com ho dic? mitjançant dibuixos, fotos, retallant imatges, escrivint...
Identifiquem emocions!

A qui li puc dir el que sento?

• A persones de la meva família.
• A persones que viuen amb mi.
• A algunes persones del meu institut, del meu treball.

Com comparteixo amb els altres el que sento?

• Mirant-los a la cara.
• Mirant el que fan.
• Fent atenció al que ens diuen.
• Fent atenció al que fan.
• Dient el que sentim.
• Mostrant el que sentim (dibuix, foto...)
• Preguntant-los pel seu estat d'ànim.
• Preguntant-los pel seu treball, per la seva família, pels seus amics.
• Somrient quan ens expressen que estan contents.
• Escoltant amb atenció quan ens diuen que estan tristos o ens parlen del que els està passant.

Per què és bo compartir?

• Aprenc a comprendre el que els altres fan, pensen, senten...
• Puc copiar el que m'agrada.
• Puc pensar i sentir de forma diferent després d'haver compartit alguna cosa amb un altre.
• Conec coses noves.
• Puc aprendre a sentir-me de gust amb determinades persones.

Cada dia sabré què m'ocorre...

• Escriuré un diari
• Subratllaré en ell els sentiments que he tingut.
• Recordaré què vaig fer, com ho vaig sentir.
• Si em ve de gust, el dibuixaré o pegaré una foto.
• Si hi va haver algun problema, escriuré al costat la solució. Si no la tinc, escriuré algunes possibilitats.
• Tots els dies, llegiré la pàgina del dia anterior.

Com predir amb el que sento, el que em pot ocórrer?
Com controlo el que m'ocorre?
Com predir el comportament dels altres. Els primers senyals... i després...?
Les llistes de solucions resulten molt útils en aquest context.

Perquè el que volem és poder donar sentit a les nostres accions, als nostres pensaments i desigs una vegada identificats, i sobretot a compartir-los. Vet aquí una sèrie d'idees que ens ajudaran molt, apunteu:

• Les meves metes. Com les poso en marxa?
  • A curt termini: avui, el cap de setmana, aquesta nit.
  • A mitjà i llarg termini: les pròximes vacances, quan acabi el curs, després de finalitzar el meu treball...
  • Fer una llista del que m'agrada, ve de gust, vull fer o tenir.
  • Fer una planificació amb una agenda i un calendari, anotant les metes proposades.
  • Marcar amb un retolador d'un altre color el que estem fent.
  • Marcar amb un retolador d'un altre color el que estem fent, i el que hem aconseguit.
  • En començar a anotar, expressar que estem de gust amb el que fem i volem millorar-lo per ser feliços.
• Les diferents llistes de solucions també les podem fer escrites, dibuixant, pegant fotos o retalls, de la manera, que ens sigui més còmode.
  Convé fer dues columnes, i diferenciar el que no podem i podem fer.
  Per exemple, podem pegar un "punching" però no podem pegar els altres.
• Saber ser espontani i educat quan estem amb d'altres, coneixent i respectant les normes socials.
• Cuidar-se i atendre la nostra veu, moviments, gests, assegurant-nos que realment ens expressem amb claredat.

Una altra habilitat important és el diàleg.
Un diàleg és expressar el que sentim a una altra persona. Escoltar el que ens diu. Intercanviar, parlant o mitjançant dibuixos o fotos els pensaments i/o sentiments de cada un.

Podem dialogar amb una altra persona, amb persones del nostre institut, lloc d'estiueig...

Quan escrivim un diari estem dialogant amb nosaltres mateixos.

En definitiva, el que hem de fer és:

Dur les emocions a una dimensió lògica, a través de la creació d'esquemes que ens ajudi a dur a terme aquelles solucions que ens hem plantejat i proposat, sabent que hi han sentiments múltiples, hem d'intentar seguir l'esquema:

"El que passa, el que sento, el que s'ha de fer".

Per poder aconseguir tot això és molt important: saber demanar ajuda quan no sabem resoldre una situació, quan estem tristos, o no ens trobem bé.

L'autoestima és una altra habilitat molt necessària: ens volem com som, ens ajudem a nosaltres mateixos.

Ja per acabar, us "llancem", us plantegem breument aquestes qüestions, molt importants, que potser mai no us havíeu preguntat.
Sí, a vosaltres, als acompanyants, amics, família, monitors, suports. Sí, a tots aquells que voleu i volem ajudar els nostres nens i nenes amb autisme, ens referim al fet de:

Adonar-nos que podem ser, i hem de ser, nosaltres, un model important i fonamental per a ells.

A veure què us sembla. Aquí van les preguntes:

• Sabem identificar les nostres emocions i la nostra manera de mostrar-les? Quan estic contenta/o... se'm nota?
• Sabem expressar l'afecte, la tendresa?
• Sabem expressar l'acceptació i comprensió de les diferències?
• Sabem demostrar alegria, interès atenció cap a l'altre?
• Ens veiem capaços de motivar amb el nostre exemple i actitud els altres?
• Sabem posar metes per a nosaltres mateixos? I per als altres?
• Podem dominar les nostres tensions i ajudar-ne un altre a resoldre un conflicte, una situació difícil o dolorosa?
• Sabem demanar ajuda quan nosaltres no sabem resoldre un problema o afrontar una situació?

• Sabem i podem crear climes de treball, estudi, acceptació de problemes, de manera que la màxima principal sigui que regni el bon humor en el que fem?
• Segur que sí, perquè som persones positives, optimistes, proactives i... "les persones proactives porten amb si el seu propi clima" (Covey 1977).