Hi ha alguns aspectes a tenir en compte que han de formar part del nostre dia a dia:

• Actuar en positiu

  Hem d'ensenyar i procurar nous aprenentatges mitjançant l'afecte, el premi, fent-los cas, fent-los atenció, donant-los dosificat (o no) allò que més els agrada quan es portin bé, quan realitzin les activitats que els hem demanat, estiguin tranquils, ens donin, ens comuniquin...

  

  Sabeu aquella frase que "als nens cal fer-los cas quan es porten bé", i no quan renyen, es barallen, trenquen coses...? Doncs això. Tenim el mal costum de parlar-los, de dirigir-nos a ells, fins i tot de vegades agafar-los en braços o tenir major contacte físic quan s'estan portant malament.

  Això és reforçar una conducta inadequada.
  Si aneu a l'apartat de Modificació de conducta, recordareu que les conductes augmenten si es reforcen de forma positiva.

• Propiciar alternatives, fomentar conductes positives, i poder substituir les conductes inadequades per conductes adequades en els diferents entorns

  Aquesta idea és farta coneguda entre els professionals que ens dediquem als vostres nens, i segurament que l'haureu escoltat més d'una vegada. Volem dir-vos que cal ensenyar-los o oferir-los, proporcionar-los, altres "coses", tasques, activitats, perquè tinguin major nombre de probabilitats de ser premiats.

  Heu de pensar que les conductes que els propiciem hauran de competir quant a l'eficàcia del reforç amb allò que més els ha agradat en la majoria de les ocasions i que millor resultats els ha donat.

  Per exemple: tirar objectes, colpejar la taula fins a aconseguir alguna cosa del seu grat. Si els substituïm aquesta conducta per demanar el que vol, encara que sigui tocant, assenyalant l'objecte, el reforç el tindrà igualment i haurem substituït la forma d'obtenir-lo...! I així amb una infinitat de situacions o mals hàbits que entre tots, i contra la nostra voluntat, hem anat generant.

• Fomentar el benestar

  Serà, i serem tots més feliços si aconseguim mantenir un sistema de reforços natural, conegut, controlat entre tots, i en el que la comunicació sigui el primer llaç d'unió i connexió entre tots nosaltres.

• Promoure l'estabilitat

  Estructura, feliç rutina i coneixement del que ocorrerà, materials analògics que ens avisin dels esdeveniments que succeiran, i molt especialment d'aquells que suposin canvi en la nostra rutina i costums.

• Proporcionar oportunitats

  De vegades, no disposem els elements del context en el qual es troben perquè puguin tenir ells l'oportunitat de comunicar, de fer, de ser agents del seu propi comportament i de les seves conseqüències. Si planifiquem els suports que necessitarem perquè això sigui possible, ens semblarà fàcil arribar a aconseguir-ho.

(Consells agafats de Canal, R; Martín, V, 2001)

Quan una conducta ens preocupa, per poder analitzar-la i saber per què ocorre, i per a a més poder demanar ajuda i consell perquè ens ajudin a comprendre-la i substituir-la, seria convenient, tenir en compte els següents aspectes que ens ajudaran a tenir una visió objectiva del problema:

1. Tipus de conducta
2. Descripció
3. Freqüència
4. Durada
5. Gravetat

Per exemple:

1. Tirar objectes de la taula
2. Quan seu a taula a menjar, i tota la família està asseguda, ell comença a llençar els seus coberts, per continuar amb els del pare que seu a la seva dreta.
3. Tots els dissabtes, dia en que es reuneix tota la família per dinar.
4. Un minut i mig aproximadament.
5. Mitja, no es fa mail ni fa mal als altres, però trenca alguns objectes i augmenta la seva exitació i dificultat de control.

I tenint molt en compte l'eficàcia de la bona anàlisi funcional de la conducta, cal:

• Definir els antecedents

  Hores del dia, context físic, amb quines persones, en quines activitats, davant de quin tipus d'ordres.
  Per exemple:
  14:00h, menjador; papà, mamà, ell i els seus 2 germans més grans; a l'hora del menjar, en el cap de setmana preferentment; "Ja estem tots asseguts, menjarem".

• Identificar les conseqüències

  Se'l renya; se l'ignora; se'l castiga en el seu quart. Cada vegada s'improvisa una d'aquestes respostes, i sempre se li està parlant mentre ocorre la conducta inadequada.

• VValorar les conductes alternatives que se li poden oferir

  "Canviar-li de lloc; que comenci ell a menjar més tard prèvia abraçada i regal promès; ometre la frase, i començar que ell mengi el seu plat preferit; que ajudi a servir i a parar la taula.

Aquests són exemples molt puntuals en els quals segurament molts de vosaltres us veieu reflectits, però no heu d'oblidar-vos mai de què de vegades la manifestació de conductes inadequades són expressió d'algun dolor físic o algun problema concret de salut: queixals, panxeta, maldecap.

Quan no, que no ens hàgim adonat que pot tenir fred, calor, gana.

Per això és molt important conèixer-lo, conèixer els seus estats d'ànim, de salut, fer-ho extensiu a totes les persones que li envolten, que l'ajuden a aprendre i a desenvolupar-se, i preveure tot allò que pugui danyar-lo o li sigui perjudicial.

És per això que hi ha una cosa que és molt important a valorar entre les famílies i els professionals: el fet de poder valorar les estratègies comunicatives que utilitza. Sí, així és. De vegades, per molt que els coneguem, no ens donem per al·ludits i està desesperadament volent dir-nos alguna cosa!
Segons el Manual de Pràctica Positiva que estem seguint, les estratègies comunicatives dels nostres nens poden tenir les següents funcions:

• Demanar ajuda
• Demanar atenció
• Demanar menjar
• Demanar objectes
• Demanar activitats
• Demanar descans
• Demanar anar a algun lloc
• Protestar per alguna cosa
• Indicar malestar
• Indicar malestar físic

Havíeu pensat que en moltes ocasions aquestes conductes inadequades que ocorren poden ser per intentar dir-nos, sense saber com, alguns d'aquests aspectes? Prova a identificar-lo...

I també els mitjans per aconseguir-los poden aparèixer com a:

• Llenguatge normal
• Una paraula
• Ecolalias
• Gests
• Signes
• Assenyalar
• Portar de la mà
• Agafar
• Llançar
• Agitar-se
• Fixar la mirada
• Autoagressió

Per això, és molt important que entre tots creem un context apropiat per a la comunicació (Carr, 1985). Com? Allà van algunes idees:
En primer lloc, nosaltres hem d'establir una relació positiva.
Una de les condicions que fa que això ocorri, i que tots els experts consultats ens aconsellen, és el convertir-nos nosaltres mateixos en un reforç.
Sí, així és, ser nosaltres mateixos encantadors, promesa de reforços, seductors... que sàpiguen que estar amb nosaltres serà senyal de passar-s'ho bé o poder tenir accés a coses i situacions que li agraden.

Això comporta un segon punt que seria el fet que d'aquesta manera, i només veient-nos ja serem per a ells un senyal per a l'acostament i la comunicació.

I en tercer lloc, una cosa que està molt relacionada amb l'aprenentatge de les habilitats socials:
que el nostre fill aprengui a ser agradable als altres!
Començant per la seva forma de vestir, adequada a la seva edat i al seu temps; per complir uns hàbits d'higiene mínims i imprescindibles; aprendre a saludar, a mirar, a estar tranquil, a no cridar l'atenció sobre la seva presència.
Quantes persones sense discapacitat passen al costat d'una persona amb discapacitat i la tracten com si fos invisible?

Entre tots aconseguirem que la presència dels nostres nens sigui constant, estable, i molt agradable.

Una vegada creat el context adequat per a la comunicació, caldrà elegir les formes de comunicació. Ja sabeu que el ventall de possibilitats és ampli. Ens referim a si li ensenyarem a demanar les coses parlant (si això és possible), assenyalant, tocant l'objecte, tocant a l'espatlla "toc, toc" a la persona que el pot ajudar.

Per a això no s'ens pot oblidar:

• Que tingui el mateix propòsit que la conducta problemàtica.

  La nova manera de comunicar-se (fora rebequeries!!) serà amb la mateixa intenció d'aconseguir el que volia amb un comportament inadequat. Canvia la manera, i aconseguirà el mateix!

• Elegir formes de comunicació que siguin més eficaces que la conducta problemàtica

  Caldrà competir amb aquesta forma i aquesta força, i sortir guanyant!

• Detectar els primers senyals de comportament inadequat.

  És en el moment inicial quan, si proporcionem ajuda perquè pugui dur a terme l'alternativa comunicativa substituta d'aquesta forma inadequada de comunicar-se, quan podrem impedir que es desencadeni tota la "bateria" de conductes desproporcionades que té en el seu repertori. És captar aquell moment. De vegades pot ser la mirada perduda, el moviment inusitat dels ditets, donar patadetes al terra. Cada nen, i cada un de nosaltres tenim la nostra especial manera de començar a enfadar-nos, i el/lla que ens coneix molt, vagi si ho nota!

• Millora del llenguatge comprensiu

  Hem d'invertir temps i energia en la nostra tasca diària perquè comprenguin cada vegada millor el que se'ls diu, la qual cosa es veu, la qual cosa està ocorrent. Ensenyar-los a comprendre les claus del context, donar grans dosis d'informació visual i evitar continguts amb excessiva abstracció.

Finalment, si portem a la pràctica tot això, caldrà segellar un compromís explícit entre tots els implicats.
L'educarem, canviarem el seu estil de vida (Carr, 1985), i cal coordinar les accions que hàgim disposat perquè realment aquests canvis ocorrin i siguin un avanç per a tots.

L'àvia, el germà, la profe, mamà i papà, hem de posar-nos d'acord i actuar tots igual i davant de les mateixes circumstàncies. I no oblidar-nos de generalitzar i mantenir (veure Modificació de conducta).

És a dir, us ho recordem: si ho aprèn en un context, haurà d'aprendre-ho successivament en altres, en tots. Si em demana que li posi música tocant amb la seva maneta la portada del CD que vol escoltar, a l'àvia no s'ho pot demanar tirant tots els CDs que estan a la prestatgeria!

I d'altra banda, quan alguna cosa ho hagi après, cal continuar recordant-ho (mantenint-ho) que no ho perdi, ho oblidi, i calgui tornar a començar.

Cal provar de posar en pràctica tot el que li heu ensenyat en aquells moments divertits, que a ell li agraden, als que el passa bé, serà més efectiu i l'aprendrà, generalitzarà i mantindrà millor.

Per acabar aquest apartat volem ressenyar 2 frases i una idea de Carr que per als professionals ha suposat, i des de fa molt temps, un nou enfocament, una nova visió, una nova manera de comprendre els nostres nens estimats:

• "Les conductes problemàtiques normalment funcionen com una forma primitiva de comunicació per a aquells subjectes que encara no posseeixen o no utilitzen formes de comunicació més complexes, que els permetrien influir en els altres per obtenir diversos resultats desitjables, reforçadors denominats. "
  (Carr, 1985)
• "Reforçant les habilitats comunicatives rellevants, resulta possible substituir la conducta inadequada, de manera que l'esmentada conducta es fa molt menys freqüent o s'elimina totalment."
  (Carr, 1985)

I els meus estimats amics, en paraules del propi autor "El procediment de control de crisi no pot considerar-se una intervenció". És a dir, quan contenim, subjectem, parim, resistim, aïllem el nen durant el període de manifestació d'una conducta inadequada, no estem ensenyant ni intervenint, estem evitant segurament un perill per al propi nen, per a d'altres, però és una cosa puntual, del tipus de "salvi's qui pugui", útil per evitar un malament major.

Intervenir, educar, suposa una planificació a llarg termini en la qual l'objectiu serà substituir la conducta inadequada per altres formes positives i normalitzades d'expressió.
(Manuals de Treball en Centres d'Atenció a Persones amb Discapacitat de la Junta de Castella i Lleó. Coord: Canal, R; Martín,V ).