La millor manera de comprendre'l és tenint en compte l'escala de l'anticipació/flexibilitat de la prova IDEA d'Àngel Rivière. L'escala, al seu torn, defineix 3 tipus de trastorns: Anticipar està relacionat absolutament amb la formació d'esquemes. Un esquema és: una successió d'accions (materials o mentals) que té una organització i que és susceptible de repetir-se en situacions semblants (Delval). Entre els 9-18 mesos es formen els primers esquemes "pròpiament dits".
A partir dels 12 mesos, els esquemes formats s'orienten cap al nou, cap al futur. Anticipar suposa: - Formar esquemes
- Poder integrar informació diversa del món
- Acceptar i assimilar el nou
- Saber diferenciar les conseqüències anticipades de les accions, de les accions mateixes
- Preocupació per les finalitats
És important recordar les nocions vistes sobre la funció executiva.
Recordar la importància crucial dels lòbuls frontals i com parlar de funció executiva suposa parlar de "... conductes dirigides cap a una meta, orientades cap al futur... ". Aconsellem tractament partint de: - Estructura i ordre, en els diferents contexts (llar, escola, lleure...)
- Predictibilitat en el conjunt de contexts (ús de claus visuals, fotos, dibuixos, paraula escrita, informació verbal). Exposar doncs, de la manera que sigui, què ocorrerà.
- Pautes comunicatives. Cal dir-los, avisar-los, ajudar-los a anticipar. I sobre tot, els nous esdeveniments, allò que sabem més els pot disgustar: els canvis.
- Projectes amb metes.
Entre tots, aconseguirem que les seves activitats siguin funcionals, tinguin un "perquè", vagin encaminades a un futur. La inflexibilitat ens parla d'una "compulsió cap a la forma".
El desig que el món romangui estàtic i inamovible, de què els únics canvis possibles sigui la persona amb autisme la que els introdueixi. És per això primordial el paper que fan pares i educadors quan comencen a regular la conducta del nen, i més encara quan el nen es deixa regular. Comença la cooperació educativa! Tractament: - Medicació
- DRO: del castellà "Refuerzo Diferencial de Otras conductas". Farem especial cas a les positives, no actuarem sobre les negatives. Caldrà tenir un quadern amb totes les conductes que volem millorar i reforçar, apuntades!
- Alternatives funcionals d'activitats. Anirem canviant d'activitat abans que es cansi i perdi interès. Lots de tasques.
- Pautes comunicatives. Ja sabeu, la comunicació, sempre, gran mitjancera entre persones!
- Motivació. Recordeu el que comentem al capítol corresponent a aquest concepte tan important en l'ensenyament dels nens i nenes amb TEA. Hem d'aconseguir interessar-los i estimular-los que coneguin i participin en el món que els envolta.
- Experiències reals significatives. Fugim de la monotonia, d'allò no produeix plaer, fem coses que a ells realment els agradin i els produeixin emocions, associacions amb moments i situacions agradables.
 - Atenció a l'entorn i a les activitats. Definir contexts, definir activitats possibles en cada un d'ells que dotin de sentit a aquesta situació.
- Oportunitats funcionals. Lligades absolutament al context i a la situació. Per exemple, demanar ajuda per pujar-nos a una barca.
- Negociació. "Ara això... després allò, ara una miqueta de i... després et dono... ".
Ja sabeu Premack, i molta "saviesa de l'àvia". Trastorn del sentit de l'activitat ◄Enrere El sentit de l'activitat... - És futur, direcció
- Dóna coherència a les accions
- Ha de veure amb el significat i el símbol, utilitzem signes
- Dota d'una "dimensió social a l'acció" (Rivière 1997)
Quan això no ocorre, parlem d'una "limitació o absència de la finalitat de la conducta". En paraules d'Uta Frith, hi ha una dificultat per assignar "coherència central" a la informació. El sentit és una "força de cohesió" que troba dificultats en la percepció fragmentària de la realitat. Tractament: - Motivació. Una vegada més, factor clau de l'ensenyament i tractament dels nostres nens i nenes amb TEA (veure apartat de Motivació).
 - Seleccionar i anotar tots aquells elements, situacions, activitats, que puguin actuar com potents reforçadors.
- Funcionalitat. Reiterant el punt que ens ocupa, "donem sentit" a les seves accions, a allò que li proposem, al que volem que facin i aprenguin. Fer-ho amb nosaltres... ja té sentit!
- Contexts significatius, ja esmentat, fem que on siguem sigui important per a nosaltres per les associacions,
presumiblement agradables, que puguem fer que ocorrin. - Principi de Premack, o "Principi de l'Àvia": Una conducta amb major probabilitat serveix de reforç a una altra amb menor probabilitat que ocorri.
No oblidar-ho mai! L'esforç de pares i educadors ha de ser dotar de sentit les accions del nen amb autisme en un projecte que inclogui tota una vida, pas a pas, en companyia, de forma flexible i ajustada a les necessitats de cada persona amb autisme. Com a observació final, dir que la major part dels conceptes esmentats en aquest tema s'han triat del llibre "El Tratamiento del Autismo" Cia. Àngel Rivière i Juan Martos. APNA. Madrid, 1997. Capítol 3 "Tratamiento y definición del Espectro Autista II: Anticipación, flexibilidad, y capacidades simbóliques. Per Àngel Rivière.
|