Comportament flexible
Estàs a : Entenent l'autisme » Conceptes teòrics » Habilitas socials » Comportament flexible
  Buscar
MLHTML
ModuleId:444
 Comportament flexible
ImprimeixImprimeix  
 

La millor manera de comprendre'l és tenint en compte l'escala de l'anticipació/flexibilitat de la prova IDEA d'Àngel Rivière.

L'escala, al seu torn, defineix 3 tipus de trastorns:

 
 

Trastorn de l'anticipació

◄Enrere

Anticipar està relacionat absolutament amb la formació d'esquemes.

Un esquema és: una successió d'accions (materials o mentals) que té una organització i que és susceptible de repetir-se en situacions semblants (Delval).

Entre els 9-18 mesos es formen els primers esquemes "pròpiament dits".
A partir dels 12 mesos, els esquemes formats s'orienten cap al nou, cap al futur.

Anticipar suposa:

  • Formar esquemes
  • Poder integrar informació diversa del món
  • Acceptar i assimilar el nou
  • Saber diferenciar les conseqüències anticipades de les accions, de les accions mateixes
  • Preocupació per les finalitats

És important recordar les nocions vistes sobre la funció executiva.
Recordar la importància crucial dels lòbuls frontals i com parlar de funció executiva suposa parlar de "... conductes dirigides cap a una meta, orientades cap al futur... ".

Aconsellem tractament partint de:

  • Estructura i ordre, en els diferents contexts (llar, escola, lleure...)
  • Predictibilitat en el conjunt de contexts (ús de claus visuals, fotos, dibuixos, paraula escrita, informació verbal). Exposar doncs, de la manera que sigui, què ocorrerà.
  • Pautes comunicatives. Cal dir-los, avisar-los, ajudar-los a anticipar. I sobre tot, els nous esdeveniments, allò que sabem més els pot disgustar: els canvis.
  • Projectes amb metes.
    Entre tots, aconseguirem que les seves activitats siguin funcionals, tinguin un "perquè", vagin encaminades a un futur.
 
 

Trastorn de flexibilitat

◄Enrere

La inflexibilitat ens parla d'una "compulsió cap a la forma".
El desig que el món romangui estàtic i inamovible, de què els únics canvis possibles sigui la persona amb autisme la que els introdueixi.

És per això primordial el paper que fan pares i educadors quan comencen a regular la conducta del nen, i més encara quan el nen es deixa regular. Comença la cooperació educativa!

Tractament:

  • Medicació
  • DRO: del castellà "Refuerzo Diferencial de Otras conductas". Farem especial cas a les positives, no actuarem sobre les negatives. Caldrà tenir un quadern amb totes les conductes que volem millorar i reforçar, apuntades!
  • Alternatives funcionals d'activitats. Anirem canviant d'activitat abans que es cansi i perdi interès. Lots de tasques.
  • Pautes comunicatives. Ja sabeu, la comunicació, sempre, gran mitjancera entre persones!
  • Motivació. Recordeu el que comentem al capítol corresponent a aquest concepte tan important en l'ensenyament dels nens i nenes amb TEA. Hem d'aconseguir interessar-los i estimular-los que coneguin i participin en el món que els envolta.
  • Experiències reals significatives. Fugim de la monotonia, d'allò no produeix plaer, fem coses que a ells realment els agradin i els produeixin emocions, associacions amb moments i situacions agradables.
  • Atenció a l'entorn i a les activitats. Definir contexts, definir activitats possibles en cada un d'ells que dotin de sentit a aquesta situació.
  • Oportunitats funcionals. Lligades absolutament al context i a la situació. Per exemple, demanar ajuda per pujar-nos a una barca.
  • Negociació. "Ara això... després allò, ara una miqueta de i... després et dono... ".
    Ja sabeu Premack, i molta "saviesa de l'àvia".

 
 

Trastorn del sentit de l'activitat

◄Enrere

El sentit de l'activitat...

  • És futur, direcció
  • Dóna coherència a les accions
  • Ha de veure amb el significat i el símbol, utilitzem signes
  • Dota d'una "dimensió social a l'acció" (Rivière 1997)

Quan això no ocorre, parlem d'una "limitació o absència de la finalitat de la conducta".

En paraules d'Uta Frith, hi ha una dificultat per assignar "coherència central" a la informació. El sentit és una "força de cohesió" que troba dificultats en la percepció fragmentària de la realitat.

Tractament:

  • Motivació. Una vegada més, factor clau de l'ensenyament i tractament dels nostres nens i nenes amb TEA (veure apartat de Motivació).
  • Seleccionar i anotar tots aquells elements, situacions, activitats, que puguin actuar com potents reforçadors.
  • Funcionalitat. Reiterant el punt que ens ocupa, "donem sentit" a les seves accions, a allò que li proposem, al que volem que facin i aprenguin. Fer-ho amb nosaltres... ja té sentit!
  • Contexts significatius, ja esmentat, fem que on siguem sigui important per a nosaltres per les associacions,
    presumiblement agradables, que puguem fer que ocorrin.
  • Principi de Premack, o "Principi de l'Àvia": Una conducta amb major probabilitat serveix de reforç a una altra amb menor probabilitat que ocorri.
    No oblidar-ho mai!

L'esforç de pares i educadors ha de ser dotar de sentit les accions del nen amb autisme en un projecte que inclogui tota una vida, pas a pas, en companyia, de forma flexible i ajustada a les necessitats de cada persona amb autisme.

Com a observació final, dir que la major part dels conceptes esmentats en aquest tema s'han triat del llibre "El Tratamiento del Autismo" Cia. Àngel Rivière i Juan Martos. APNA. Madrid, 1997. Capítol 3 "Tratamiento y definición del Espectro Autista II: Anticipación, flexibilidad, y capacidades simbóliques. Per Àngel Rivière.

 
 
Logo BuenosProfesionales.com
© APNAB, Gaspar Hauser 2009  
Mail: info@apnab.org - Tel: 971 45 22 36 - Fax: 971 28 56 45