Explicarem breument aquests conceptes, essencials a l'hora d'entendre el funcionament de la ment de les persones amb autisme:

• Referència conjunta
• Capacitats intersubjectives i mentalistes
• Funcions comunicatives
• Sentit de l'activitat
• Ficció
• Imitació
• Suspensió

Podem començar amb aquesta aclaridora cita de Rivière:
"En tot l'espectre autista es manifesta una característica dificultat per compartir focus d'interès, acció o preocupació amb les altres persones". (De Rivière, en Canal 2001).

No oblidem que:

• La mirada, apareix com a conducta fonamental en el desenvolupament de la referència conjunta.
• Als 9 mesos el bebè pot sintonitzar la seva atenció amb la direcció de la mirada de l'altre, perfeccionant-se als 12 mesos i permetent-li fer atenció al que un altre fa o mira.
• Atenció conjunta, com el mecanisme que consisteix a utilitzar els senyals atencionals per mirar el mateix objecte a què mira l'altre.

L'atenció conjunta, se'ns presenta com el conjunt de conductes característiques del període preverbal:

• Protoimperatius
  Assenyalar per demanar.
• Protodeclaratius
  Assenyalar per mostrar alguna cosa que ens agrada o ens crida l'atenció.
• Referència social
  La referència social ens permet, a través de la mirada, extreure informació del que d'altres miren, de les seves expressions, podent així inferir emocions i sentiments.

Els següents punts, de Juan Carlos Gómez i Cols., poden ajudar-nos a entendre millor aquestes nocions i donar-nos idees a l'hora de planificar les nostres activitats terapèutiques i educatives:

Els inicis de la comunicació: Categories per modificar la conducta dels nens en situacions d'interacció amb un adult en relació a un objecte extern (adaptades d'Hubley i Trevarthen, 1979).

Actes de referència conjunta:

• Assenyalar amb el dit
  Identifica un focus d'interès amb el dit índex i el braç estesos.
• Mostrar
  Sosté un objecte orientat cap a l'altra persona però sense animar-lo o permetre-li que l'agafi.
• Dóna
  Posa l'objecte a la mà o la boca de l'altre. Pot ocórrer en resposta a un gest de petició, però també es pot posar l'objecte sense invitació prèvia.
• Ofereix
  Sosté un objecte orientat l'altra persona, i no es resisteix que l'altre l'agafi, o l'anima a agafar-lo.
• Agafa objecte
  Pren un objecte de la mà de l'altre; pot seguir o no a un oferiment de l'altre.
• Manipulació consecutiva
  Agafa o toca un objecte que l'altre està manipulant o ha estat manipulant immediatament abans.
• Imitació pràxica
  Seguint immediatament l'acció de l'altre, realitza una acció similar sobre l'objecte.
• Regula l'objecte
  Actua sobre l'objecte que l'altre manipula, intentant obtenir el seu control. Ocorre sempre en oposició als propòsits de l'altre.
• Es resisteix
  Retira la mà o fa algun altre esforç en contra de l'intent de l'altra persona per "imposar", "regular" o "prendre".
• Tocar amb objecte
  Toca una part del cos de l'altre amb un objecte.
• Estendre mà
  Inclinar-se i estendre una o ambdues mans cap a un objecte fora de l'abast (les mares sempre entenen que aquest gest indica interès per part del nen. Pot ser que el nen simplement estigui intentat agafar l'objecte per si mateix).
• Consent
  No es resisteix a l'intent de l'adult d'imposar-li un acte i contribueix a aquest acte.
• Accepta ajuda
  El nen realitza un acte en el qual la mare l'ajuda. L'activitat del nen es veu interrompuda mentre la mare col·loca els objectes.
• Segueix instruccions
  El nen actua d'acord amb les instruccions de la seva mare.

Aquí recordarem aquesta cita de Trevarthen, que ens ajudarà a entendre millor els períodes que anteriorment vam esmentar en el desenvolupament humà i la seva expressió en el Trastorn Autista:
"... El desenvolupament de la intersubjectivitat primària, que donarà pas a la intersubjectivitat secundària, que donarà lloc al desenvolupament de les funcions psicològiques superiors."

Si en els nostres nens, és en el període il·locutiu, dels 9 als 18 mesos, quan comencen a fallar els mecanismes que disposen el pas per a la intersubjectivitat secundària, és evident que el desenvolupament de les funcions psicològiques superiors es veurà afectat.

La teoria de la ment, consistiria en la capacitat de pensar i sentir sobre el que nosaltres pensem i sobre el qual els altres pensen i senten, sobre si mateixos i sobre nosaltres.

És doncs, la capacitat que ens permet predir la conducta dels altres, tenint en compte el que els altres saben, pensen, desitgen, etc. Ens imaginem els estats mentals dels altres, partint del seu comportament.

Inferim, deduïm del que veiem, del que no veiem, i a més... ho comprovem!

És el mecanisme que ens ajuda a formar representacions d'altres representacions, deslligant referents i continguts. Un exemple clàssic és el del nen que es puja en una escombra fent de cavallet, o el bolígraf que fa les vegades d'avió.

Serà en el període il·locutiu, ja esmentat, i coincident amb el 4t estadi del període sensoriomotor, segons termes utilitzats en parlar de desenvolupament humà, quan comencen a aparèixer les relacions intencionades, intencionals i significatives amb les persones.

Sense oblidar-nos d'aquests conceptes fonamentals a l'hora de comprendre què és exactament la comunicació, i que Rivière constantment ens recordava. Ens referim a les 2 funcions bàsiques en la comunicació:

• Canviar el món físic, o aconseguir alguna cosa d'ell. Aquí apareixeria el precursor protoimperatiu.
• Canviar el món mental (company d'interacció), compartint amb ell una experiència interna, on apareixeria el precursor protodeclaratiu.

El següent gràfic (adaptat de Gómez, Tamarit, de Schaffer, 1984) il·lustra aquests conceptes:

"La Comunicació és intencional i intencionada, es realitza mitjançant significants, signes, i no per mitjà d'actes instrumentals, tals com els que es realitzen amb els objectes" (Rivière, 1997).

Aquests quadres de Newson (2000), que a continuació exposarem, ens ajudaran entendre com des de les edats més primerenques, la comunicació, i el desenvolupament de la mateixa, ja funciona!

• Llenguatge corporal
  Expressió facial (incloent contacte ocular)
  Gests (especialment assenyalar)
  Actitud, espai personal
• Habilitats d'escolta
  Presa de torns
  Adonar-se dels senyals del llenguatge imminents
  Saber a qui va dirigida (identificació amb el grup)
  Mantenir l'atenció en el llenguatge corporal
  Donar mostres que estàs atenent
• Entonació
  de significat
  d'èmfasi
• Volum
  de significat
  adaptació a la distància (incloent la distància d'atenció)
• Comprendre la intenció
  a partir de 6 mesos: burles
  després: acudits, sarcasmes, metàfores, ironies...
• Comprensió compartida
  amb reconeixement
  inclou imitació social
• Compartir la intenció
  i reconèixer-la
• Compartir interessos
  dirigir l'atenció cap a...
  per a l'interès dels pares
  portar coses per mostrar

El sentit de l'activitat, sabem que és futur, direcció, dóna coherència a les accions, seguint les paraules del professor Rivière. I ja sabeu la dificultat que tenen els nostres nens per anticipar, fer plans, projectes, en definitiva crear i tenir metes.

Des de petits, i també en el curs del desenvolupament es pot observar i explicar, com ja apareix una tendència a donar respostes persistents, així com una dificultat manifesta d'utilitzar i crear mitjans per aconseguir finals.

En concret, hi ha un estudi famós en la literatura científica, de Gisela Lösche, 1990 (A Rivière,1995) en la que es va fer un estudi experimental amb 8 nens amb autisme i 8 sense discapacitat, de 4 a 42 mesos d'edat, en el qual les accions es classificaven del següent mètode:

• Accions amb efecte contingent immediat (per exemple, colpejar una taula)
• Accions amb efecte continu (per exemple, donar voltes en cercle)
• Accions amb separació acció-efecte (per exemple, llançar una pilota)
• Accions dirigides a metes, i que requereixen diversos passos per aconseguir-la (per exemple, fer una torre de cubs)

Els resultats ens demostraven com hi havia diferències cada vegada més significatives a partir dels 12 mesos, ja que els nens amb autisme es quedaven en els 2 primers tipus de "formats", "bloquejant" així les seves accions:

• Accions amb efecte contingent immediat (per exemple, colpejar una taula).
• Accions amb efecte continu (per exemple, donar voltes en cercle).

Els nens amb autisme, doncs, tenien manques importants en el desenvolupament d'"accions dirigides a metes", amb la seva consegüent importància en la capacitat desenvolupar esquemes d'intenció, joc simbòlic, capacitats de ficció, i sens dubte de planificar o anticipar.

Les capacitats de ficció es desenvolupen entre els 18 i 24 mesos, ja que és quan apareix el joc simbòlic, el joc de ficció, com a substitució d'objectes, o atribució imaginària de propietats a coses o situacions.

Una de les propietats d'aquesta capacitat, és que saps el que fas, però "fingeixes". El nen sap que el bolígraf és un bolígraf, però de cara als altres, "simula" que és un avió.

Substitueixes una propietat real, "la deixes en suspens" (com veurem en el pròxim apartat), i atribueixes una propietat imaginària.

Un bolígraf és un avió; jo sóc la mamà quan jugo a les casetes; el cotxe és un vaixell a vapor. Això és imaginar, crear metàfores, pensar i sentir sobre el que no existeix, de la qual cosa a més, no és comprovable.

Així doncs, és el mateix mecanisme el que subjeu a la Teoria de la Ment i a les capacitats de Joc de Ficció.

Segons Juan Carlos Gómez, "els jocs dels nens amb autisme, solen ser motors, físics, o amb objectes que només impliquin manipulacions reals, basades en les verdaderes propietats dels mateixos".

Imitació, segons Del Val, es podria definir com "la capacitat de reproduir mitjançant accions del propi subjecte altres accions que tenen lloc al seu voltant degudes a l'activitat de persones o d'objectes". Molt relacionada amb el desenvolupament de la intel·ligència, només es podran imitar accions o moviments que ja posseeixi parcialment el subjecte.

Les primeres imitacions, apareixen com un "contagi", en paraules de Piaget, per a posteriorment realitzar accions de les que ja disposa quan les observa en d'altres. I serà precisament a partir del període il·locutiu que abans hem esmentat, 9-18 mesos, quan el nen comença a ser capaç d'imitar models nous per a ell.

Gràcies a la imitació, aprenem a passar dels actes aparentment merament materials, a la representació: imaginació, ficció...

"Imitar els moviments d'altres persones, compartir les seves emocions, així com el desenvolupament de la teoria de la ment, i capacitats socials precoces, apareixen com una deficiència primària i específica de l'autisme"
(Rogers y Pennington, 1991, a Rivière, 1997)

En aquest punt parlarem d'un mecanisme transversal als ja enumerats, ens referim al mecanisme de suspensió, i que per explicar-vos seguirem les següents referències de Rivière:

• Suspensió, com la capacitat de crear gests significatius que un altre pugui interpretar
• Com a mecanisme mental per crear i comprendre significants
• Deixar en suspens accions o representacions a fi de crear significats que puguin ser interpretats per altres persones o per un mateix

Els següents punts ens ajuden a entendre-ho millor.
Suspendrem:

• Preaccions (9-16 mesos). Per exemple, assenyalar.
• Accions instrumentals (12-18 mesos). Per exemple: bufar.
• Propietats reals i literals de la coses (18-24 mesos). Per exemple: muntar en una escombra.
• Representacions (5 anys d'ara endavant), metàfores, falsa creença.

La suspensió és un mecanisme bàsic de la ficció:

• "Sense cap grau de suspensió, la ficció no és possible".
• "Sense suspendre accions instrumentals i propietats del món real, la ment apareix en estat asimbòlic i literal".