El Trastorn de l'Espectre Autista és un trastorn del desenvolupament neuronal que es manifesta de forma subtil al llarg dels 2 primers anys de vida i que s'expressa a través d'alteracions qualitatives en la comunicació, la imaginació i la socialització.
Quan expliquem el que és l'autisme, solem atenir-nos a les següents fonts:

Leo Kanner, psiquiatre vienès, que va posar nom a l'autisme el 1943, agrupant els seus símptomes en 2 categories molt concretes:

• La solitud autista
• El desig de mantenir l'invariabilitat en l'ambient

Quantes vegades hem comentat, com amb aquestes 2 simples categories, Kanner, no solament no s'equivocava, sinó que esmentava allò més específic de l'autisme que posteriors autors han anat ampliant, millorant la seva definició i la seva explicació.
"La solitud autista" fa referència als dèficits socials i comunicatius tan característics de les persones amb autisme.
En parlar de "mantenir l'invariabilitat en l'ambient", ens parla de la ment inflexible, de l'adherència a estímuls, de les dificultats per desenvolupar símbols.

Lorna Wing, psiquiatre i mare d'una dona adulta amb autisme, amplia com ja hem comentat aquestes definicions, i a més és ella la que ens comença a introduir en el concepte d'Espectre, la noció de continu en el qual podrem comprendre millor la idiosincràsia de cada un dels nostres nens.

Ella ens parla d'alteracions significatives en la:

• Comunicació
• Socializació
• Imaginació

Aquesta classificació és coneguda com el "Tríade de Wing".

La definició de la DSM-IV-r (Manual de Psiquiatria Americà), condensada i explicada, es pot presentar d'aquesta manera:

• Aparició abans dels 3 anys d'edat
• Trastorn qualitatiu de les relacions socials
• Trastorn qualitatiu de la comunicació
• Respostes extranyes al medi ambient

I finalment les aportacions d'Àngel Rivière a través de l'Inventario del Desarrollo del Espectro Autista (IDEA), en la que ens parla de 4 escales, cada una d'elles definides a través de 3 dimensions, i en la que ja la noció d'espectre es desenvolupa àmpliament, amb la possibilitat de poder així puntuar les diferències en el desenvolupament de cada un d'elles.

Aquestes escales es tracten en l'apartat següent.

Escala social:

• Trastorns qualitatius de la relació social
• O la dificultat de mirar, d'establir contacte social, de fer amics, de buscar complicitat...
• Trastorns de les capacitats de referència conjunta
• La dificultat per captar mirades, gests dels altres, compartir mons, percebre el que no és observable.
• Trastorns de les capacitats intersubjectives i mentalistes
• La percepció literal del seu entorn, la dificultat per predir les conductes dels altres.

Escala de la comunicació i el llenguatge:

• Trastorn de les funcions comunicatives
• Aquesta capacitat intrínseca de la comunicació de manifestar les teves intencions i manifestar-les-hi a algú.
• Trastorns qualitatius del llenguatge expressiu
• La necessitat d'aprendre a través de processos explícits d'ensenyament per poder expressar-se, amb paraules, amb gests, amb imatges, "pròtesis comunicatives".
• Trastorns qualitatius del llenguatge receptiu
• O la dificultat per entendre enunciats amb massa càrrega d'abstracció, sobre temes que no siguin presents...

Escala de l'anticipació/flexibilitat

• Trastorns de les competències d'anticipació
• Que indiquen la necessitat de necessitar-ne de l'ús exhaustiu de materials analògics per poder canviar d'un context educatiu a un altre de forma cada vegada més autònoma.
• Trastorns de la flexibilitat mental i comportamental
• Als quals caldrà atendre amb especial cura, ja que els més lleus imprevistos de la jornada poden ser causa de greus problemes de conducta si no s'ajuda a poder preveure'ls.
• Trastorns del sentit de l'activitat pròpia
• O la necessitat d'ensenyar a comprendre la finalitat de les seves accions començant per un principi i una meta.

Escala de la Simbolització

• Trastorns de la imaginació i de les capacitats de ficció
• Les dificultats per elaborar un joc simbòlic, entendre acudits, comprendre metàfores...
• Trastorns de la imitació
• Ensenyar-los també de forma molt explícita a imitar, i per tant a mirar, a observar, a captar models naturals del mitjà.
• Trastorns de la suspensió
• Aprenent a entendre el significat subjacent a les nostres pròpies accions i a les dels altres.